Andrónica

(Gran sala del trono. A una banda y altra arcadas. Las de la dreta conduheixen á fora del palau. Las de la esquerra á las cambras imperials. Al fons lo trono, al que s'hi puja per una ampla escala de molts grahons.)

Escena primera

(L'abat de Sant Thimur y'l caballer Livani. Aquest ve del interior del Palau. L'Abat de l'altra banda.)

Abat: Donchs escoltéu. Jo per tothom arribo del monastir; per vos vinch de Bisanci.

Abat: Avuy, que demá no. Demá nosaltres serém la lley; que duch l'orde suprema conferintme'l gobern de l'Anatolia vensut que siga'l vil traydor Nicéfor rera l'últim combat que be s'acosta.

Livani: Si s'acosta!… Miréu: lo sol devalla: ans que torni á aixecarse, á aquesta vila voltarán los exércits de Bisanci que venen triomfadors. De des las torras se'ls ha vist avansar per las fondurias.

Abat: Fa tres anys que va alsarse en pes la terra á favor de Nicéfor. Miréu ara!

Livani: Ara li restan aquets murs d'argila y ben pochs cors lleals. Per ço gemega tremolant com un nin l'odiós fantasma.

Livani: Lo poble un dia per deslliurar de bisantins la patria al trono'l va assentar; mes ara al veure lo seu seguit d'horrors, sent tanta ira per ell com per Bisanci.

Abat: Y tot ajuda la nostra sort. Si avuy lo poble arrenca á Nicéfor del trono'ls portals d'Albia ben seguit s'obrirán.

Abat: Oh, si Deu permetés que'ls d'aquí dintre s'embestíssin avuy, los uns per treure del trono á aqueix malvat, volguentlhi'ls altres, y en lo fort del lluytar, que jo encendría, que'ls de fora escalessin las murallas!… ja tot fora acabat!

Livani: Contra del monstre lo poble d'Albia avuy pot dividirse: contra Bisanci no. Jamay la testa l'ajupirán de grat los anatólichs als peus dels bisantins; qu'ells per estranya tenen sa rassa, ja ho sabéu, y lliures volen manarse per sa gent mateixa.

Livani: Segurs, que'l guardin, sos caballers y prou. Si ha volgut pérdres! Creyentse que ab la por s'abat al poble, á tall d'espasa'l fa morir á dintre de las presons mateixas, ó estimbantlo de dalt las torras, ó en lo gorch de Kúrmas ofegantlos á cents!… Y als que perdona los hi fa treure'l ulls!

Abat: Es sols Heráclias qui l'ha envilit: ell li ha donat lo trono y ell li fa perdre. Tinguém calma: venen.

Escena II

Gelassi: Plora y demana tremolant que'l dugan fora vila, á bon lloch; com si la terra per tot no fos perduda! A voltas s'alsa del llit hont s'arrupeix, y ab veu que aixorda, los cabells erissats, crida que delmin als fills d'Albia; que's mati hont la sospita hi espurni d'un traydor; que aquell que gosi á parlar de rendirse al foch se'l llensi. Y'l sostenen alsat perque cauría, y després tanca'ls ulls, y al llit lo tornan.

Abat: Jo crech, senyors, que'ls braus capdills que restan fidels al… Emperant, y al camp de lluyta mostraren tant valor, valor no'l tenen pera parlar ab cor obert.

Abat: Vuy dir, Gelassi, que á la fi valdría molt més que… l'Emperant á sas montanyas á peixar s'entornés cabras porugas que no pas per seguir migradas horas encara al trono, fer més sanch que's vessi.

Gelassi: Al claustre res sabéu d'aquest mon; sino entendríau que'ns cal lluytar fins á morir per l'home qu'es rassa y llivertat; que du en sas venas sanch de martre y sanch d'héroe.

Escena III

Demetri: Es feta la voluntat de tot un Deu. Ja era hora que l'August consentís, y ara es segura la victoria per tot.

Demetri: (mirant per una arcada de la dreta.) Al poble sa fa saber lo que han resolt. Sentimho.

Heralt: (que parla al exterior, banda dreta.) “Albia, l'August crida á consell la terra. Pobres y richs: de bat á bat las portas se us obren del palau. Tothom que hi sia, que Bisanci es aprop. Oh, terra, sálvat.”

Abat: Ell que á tot'hora l'ha tractat ab ira! Prou se l'entén al Emperant: vol veure si l'atráu; mes ja es tart.

Escena IV

(Abat de Sant Thimur, Livani, Gelassi, Demetri, Heráclias, Theófil y dos caballers més.)

Heráclias: Del Emperant, senyors; sempre aquí dintre tot lo bo, tot lo excels ho fa Nicéfor; tot lo demés nosaltres.

Heráclias: Gloria no més á n'ell, al Emperant. Reflectes som no més de sa llum.

Heráclias: Perillosa la xurma! Oh no! Ab la esquerra á cavalls més estrámpols he fet caure de nassos en la pols. L'August desitja sentir la veu fins del captayre. Asséures vol en lo trono, y que tothom li duga sa queixa ab lo front alt. Perque si en massa l'arma no's pren y's fa un va-y-tot!…

Abat: Oh, péndrela contra Bisanci, prou. Perque se salvi l'Emperant… no ho fará.

Heráclias: Mes si sas queixas l'Emperant satisfés, qué més voldría aqueix poble cobart?

Demetri: Que's vegi denerit pidolant fins á las xurmas, bombollas que fa'l llot, qui conseguía sols del poltro ab l'alé esvantar com palla los estols enemichs!

Abat: (á Heráclias) Tres anys enrera lo coroná Emperant lo desitj vostre. Ningú fins alashoras d'ell sabía.

Heráclias: Allá en ma joventut, seguint son pare vaig combatre molt temps per l'Anatolia, que un altre cop, igual que avuy, la terra cercant la llivertat s'aixecá ardida. Mes son pare, 'l capdill de nostre poble, va morir combatent, y quan va alsarse la nissaga altre jorn, jo al fill vaig tréurel á la llum de la gloria.

Heráclias: (fingint oféndres.) Es l'Emperant Nicéfor. (Pausa de tothom que dona rahó al Abat.) Morint son pare's va acabar la lluyta. Ell era tendre infant, y l'amagárem al cor dels boscos arrencantlo á l'ira dels bisantins; y entre pastors va creixer.

Heráclias: L'Abat, quan tot s'enruna qui maldíu del August esmola l'eyna del traydor.

Heráclias: Y si ho fósseu traydor, donéuvos pressa á cavarvos, Abat, la sepultura.

Demetri: (suplicant á Heráclias.) Que parli. Per qué dintre Albia s'ha reclós Nicéfor? Per qué'l deixar que'ls enemichs ens voltin? Com áligas diguéreu que us alsavau, y aucells xalats, perque te por Nicéfor, dins la gavia os tanquéu.

Abat: Deixant qu'estrenyi las murallas la forsa bisantina, qui es que'l cercle pot rompre?

Heráclias: Alsantla en pes á aquesta vila, brava, ferma, que per aixó se l'ha cridat al poble. Y acudirá, estich cert, á aquesta cambra.

Abat: La proba es arriscada. Si ell se pensa que l'han cridat no més perque sostinga lo trono que's desfá, ni arrossegantlo vindrá á aquest lloch.

Gelassi: (després de mirar per una arcada de la dreta) La plassa arréu es plena de gent que vol entrar.

Theófil: (que se n'havía anat, á Heráclias.) Senyor, es trista la nostra sort.

Heráclias: (á Theófil y altres.) Hi entra! Y Nicéfor vindrá. (Dubtan los caballers).) Vindrá! Jo al trono faré seure al August; encar que sía á la forsa. Oh senyors, qu'es per la patria. Aném al Emperant, y acompanyemlo fins á aqueixa cadira…

Heráclias: Donchs que arribi als peus del Soberá. Ja es l'hora. Obertas sigan las portas del Palau. Las guardias! Aquí amatent! Que'l poble enllá s'aturi. Vigiléu, mos lleals; y per los rostres los intents descubríu. Si algú trobávau ab arma que amagués, la vostra endintre li enfonsaréu, y'l cos per la finestra; que astori als d'aquí dins y als de la plassa. Seguíume caballers.

(Al indicar Heráclias que obrin las portas, s'ha presentat un escamot de guardias nobles, que treurán las espasas. Quatre d'aquestos se'n van per las arcadas de la dreta á obrir las portas. Los altres quedan en escena al peu del trono. Los caballers y l'Abat han sortit per la esquerra.)

Escena V

(Sergi, Alexis, Isaac, Jordi, Matheu, Pacomi, guardias y poble, entre'l qual hi ha algunas donas. Al desapareixer los caballers, entra'l poble precipitadament. Los guardias sols los deixan avansar fins al mitj de la escena.)

Isaac: (á un guardia.) Se'm deixa estar aquí? Jo no'm mouré. Oh, la guardia del August es gent noble! Que's resigni cada hu en lo seu lloch. Deu'ns coloca com á Ell li plau.

Sergi: Fins s'entelan mos ulls! Germans, fills d'Albia, parlarém al August, veurém son rostre y ell ens veurá á nosaltres, que som dignes de que pugin al trono nostras queixas.

Sergi: Que no som res? Que ho diga qui volta al Emperant; mes vos, un home fet com los altres homes! Igual l'ánima tením nosaltres que l'August: la testa aixequemla, companys, arrán del trono.

Sergi: Tothom us vol. Sobre la terra del August y de vos igual es l'ombra; y als dos us mira'l sol d'igual altura.

Sergi: (sarcástich.) El que s'hi posa reb son poder qu'es sobrehumá; y sabiesa y grandor y virtut tot se li escampa pel cos: y mana.

Sergi: Tinch unas campas hont d'una canya un… emperant s'engronxa; donchs los aucells s'hi embrutan, y li arrencan filagarsas pel niu; baixan y pujan las formigas per ell; n'ha fet l'aranya l'encetall de sa troca, y'ls vents lo xiulan al emperant que's vincla y's redressa!… L'altre jorn devant d'ell tot un galápat s'hi estava agenollat morros en terra.

Pacomi: Oh! La gent conta… Hi ha qui diu que sembla un ángel per lo hermós. Altres, que sota del vestit d'or tot ell es fet de pedra. Altres, qu'es com un pop y per tot xucla.

Sergi: Com tú, ab igual miseria: tal com las bestias ell y tots los homes; brut l'Emperant y mans y peus enlayre.

Sergi: (enfadat.) En nom del cel, fills d'Albia! (No l'escoltan.) Calléu. (Van callant.) L'ira me crema las entranyas. Cóm! Vosaltres germans volguts, los fills de l'Anatolia que perilla de caure entre las urpas dels bisantins, nostres tirans de sempre, per las culpas d'aquestos que s'alsaren botxins del poble y li han xuclat la vida!… Vosaltres com de festa, aquí, ab la joya brollant del pit!…

(Dirigintse als de darrera perque ha sentit com una rialla apagada fora de la escena.) Sou miserables, xurma d'histrions, borts de patria, ó dins del ventre de vostra mare'ls bisantins van durvos!?

Sergi: Tots no: si fossim tots, la terra qui'ns la pendría? Es nostra y fora nostra.

Sergi: Donchs á Nicéfor reptaré, y del trono lo faré caure ab estas mans que'l ferro esclafan en la enclusa.

Alexis: (á alguns del poble.) Va; y que'l poble desarmi als caballers. A tots. Que ho sápiga tothom, tothom.

Escena VI

(Nicéfor, Heráclias, Gelassi, Demetri, Nikelas, abat de Sant Thimur, Livani, Sergi, Alexis, Isaac, Pacomi, Jordi, Matheu, caballers, sacerdots, soldats, poble, homes y donas. Al sentirse'l toch dels clarins y després de sortir alguns soldats y caballers, compareix Nicéfor jove, feble, esgroguehit, sostingut per Nikelas, qu'es de color de bronzo, y puja al trono. Alguns caballers se posan als seus costats y'ls altres á la banda esquerra de la escena. L'Abat en lloch no gayre visible, també de la esquerra. Al costat de Nicéfor, en un grahó més baix, Heráclias. Lo poble á la banda dreta de la escena, no veyentse gayre la figura de Pacomi. Los tochs de clarins tornarán á sentirse sens interrumpció fins després que Nicéfor s'hagi assentat en lo trono. Mentres puja'ls grahons parlará á mitja veu á Nikelas. Menos Nicéfor, tothom estará dret sempre.)

Nicéfor: Sostenme fort! Més fort! Nikelas!… Ara! Malehit siga jo! Si tingués forsas!…

Heráclias: Oh fills d'Albia, l'August qu'es del Imperi per vot del cel lo soberá, os ajunta y consell vos demana. Els camps s'enllotan ab tanta sanch; guanyárem cent batallas mes s'ha girat la sort, perque'ns dormirem sobre'ls llorers; y com Bisanci aboca cada dia més gent sobre nosaltres, si no fem un va-y-tot, plebéus y xurma, vells y nins y malalts, monjos y fembras, si fins las pedras no s'aixecan solas, si l'assetje no's trenca, si al camp lliure l'Emperant no sortís per vostra culpa, si deixessim, cobarts, qu'ell aquí dintre vensut caygués, esclava l'Anatolia fora altre cop, y'ls morts fins s'alsarían pera escupirnos, com mals fills, al rostre.

Heráclias: (ofegantli las darreras paraulas.) No vos; que parli lo poble, que l'August en ell espera.

Heráclias: (irónich.) Esperéuvos, Senyor. Lo rahím cola dintre'l cup, després bull. Rahíms? Miréulos: cada pit en te un: ja al cup regalan!… Ahont vi més pur que'l de la sanch del poble!

Sergi: (als seus.) Entenéuho: es avans tota la patria que no un home tot sol. Passan los homes, la terra may: es inmortal la terra, y al seu damunt l'ánima nostra hi sura.

Nicéfor: (ab aburriment.) Heráclias, poble vil… (Senyalantlo.) Y es brut: afoga lo baf que llensa… de suhor!…

Heráclias: L'Imperi hi ha en aquest baf: es l'home; ell es la vida. Si es un mon, tot un mon: lo mon qu'engendra! Si fins s'hi sent á Deu.

Nicéfor: Mes no responen! Aqueix Deu me te por. Si espetegava lo fuhet de mon poltro en sas esquenas gradas avall lo vostre Deu quin corre!

Nicéfor: Oh, si, salvéume, Heráclias! Jo'ls estimo: que'm voltin tots: dels bisantins que'm salvin! Que sigan meus per forsa.

Heráclias: (perque la remor ha anat creixent.) Poble!… Espera. L'Emperant: sent qui es fins vos escolta. (Remor.) En nom de tots que parli un. La terra prou que ho sabéu que está en perill: que's diga lo vostre parlament.

Isaac: (agenollantse.) August! Excels! Lo raig de llum més pura! La flor del Paradís! Si parlo feble es, ay, de goig, perque escoltéu; de ira perque hi ha'ls enemichs á nostres portas. Mes Albia es gran y sent orgull feréstech. Llevat d'aquesta vila, es cert, vensuda la terra ja ha caygut; mes tots nosaltres pendrém las armas, tots!…

Heráclias: (vol ofegar ab sa veu la remor de descontent del poble.) Tots, tots, fins los malalts y'ls que agonitzin; y als bisantins esclafarém la testa en nom del Emperant!

(Se sent la remor del poble que'n protesta ab en Sergi. Nicéfor no's pot contenir y diu á Heráclias ab veu alta.)

Isaac: Guerra! Generosa la sanch que corri! El poble d'aquesta Albia, oh l'August, vostre's declara y avuy s'aixecará pera servirvos.

Nicéfor: (trencant tot mirament. Furiós.) A l'orde meva! Qui s'atreveix?! Mesquí! Cobart! Qui gosa á alsar la veu traydor?! Jo soch l'Imperi; la terra en pes l'encercla ma corona. (Remors de protesta.) Es meva nostra sanch: qui'm la disputa?

Sergi: (avansant.) La terra, qu'es sa mare. Es de la terra, vostra no: ella la dona y á ella torna.

Nicéfor: Que'ls martiritzin! (La gent del poble s'anirá aplacant poch á poch, espantada per lo que ara dirá Nicéfor.) Jo soch vostre Emperant! Y aquí mas ordes son las de Deu! Al puny tinch vostra vida: sols moga'l bras rodolaréu per terra y per dragarvos s'obrirán las fossas! (Instant de silenci. Tothom baixa'l cap aterrat.) De genolls devant meu. (Van agenollantse poch á poch.) Tothom! Y testas y ulls á baix! Tots! (A Heráclias.) Miréuse'ls miserables.

Escena VII

(Tots los anteriors (menos Sergi y Alexis) y Andrónica. Al anarse agenollant lo poble queda destacantse en mitj de la gentada la figura d'Andrónica, dreta, brassos enlayre.)

Andrónica: (avansant.) Ah, no per mí. Jo aixeco las mans al cel. Que cayga sa ira tota sobre Nicéfor!

Andrónica: Tirá del nostre poble! caurás vensut. T'han de punxar la vista; lo cap t'arrencarán, y d'esquellota lo lligarán á un ca rabiós!…

Andrónica: Y rebotent, llengotejant ta boca escarnirá'ls udols del ca, y pels sigles passar y repassar en nits de boyras entre'ls llamps t'has de veure!

Andrónica: Nicéfor, no es deliri! Jo sola't puch salvar: es temps encara! Deixéume!

Andrónica: (corrent al trono.) Escolta! Escóltam! (Resistintse als que se la volen endur. L'Emperant está com encisat.) Jo estimo al Emperant! Lo cel m'envía.

Nicéfor: (dret, imperatíu.) No! Aqueixa dona! Els meus soldats! Portéula! No es boja, no, que ve de l'altra vida! Y jo li vuy parlar.

Nicéfor: (per son pit.) Bátrem com martell, m'he sentit: y vuy saberho perque'l cor m'ha saltat. Qu'es eixa forsa que en ella hi ha! Oh escolta, tu: que parlis!… ó sino aquí mateix!…

Andrónica: (alsant lo cap.) Qué? Fer que's vessi la meva sanch, senyor? Miréu: tremolo de por que tinch; y no'm fa res. Va! Ara! Déume la mort! Quan he vingut sabía que te grapas el tigre:

Andrónica: (á Nicéfor.) Pobre! Infelís! Tota esta gent que'ns mira, los de baix y'ls de dalt, quants te rodejan senten odi per tú. Jo no: jo t'aymo! Jo may t'havía vist; y't coneixía. Tú vius mancante l'ánima, y la meva jo te la duch, que per mos ulls te guayta. Jo sola't puch salvar!

Nicéfor: No: gosan veyentla'ls ulls! Miréu'ls seus: espurnan mateix que'ls astres, que hi ha'l cel á dintre.

Nicéfor: Jo sol! Va! Fora! Que s'aparti tothom! Lo poble enrera! Enrera'ls caballers! Aquesta dona es sagrada per tots. (A ella sola.) Ja ho veus: te salvo.

Andrónica: Sí, vos. (Als caballers.) Los cors rohíns! Es que sedeja sa gola: volen sanch, y es gent poruga! Fora d'Albia cerquéula.

Nicéfor: No't deixo. (Als caballers.) A ella: si us afronta responéuli ab rahons. (Los nobles protestan.) Ab fets.

Andrónica: Es la mort del Imperi. (Riu Heráclias.) Si en sa cara du la mort. Si es la mort.

(Heráclias: va cap á n'ella ab la má al pom de la espasa. Nicéfor l'atura posantli una má al mitj del pit.)

Andrónica: Senyor, veyéulo: raja la pesta de son cos: la lepra du en las mans y en l'alé; sos ulls matzinan; seca las fonts d'hont passa; dels sepulcres la podridor buyda en lo mon. En somnis, en forma de serpent l'he vist: cerclava vostre coll, vostre cos: lo pit teníau badat, y al lloch del cor lo cap del monstre.

Nicéfor: Poble, ab mí! Poble! (Los caballers s'aturan al avansar lo poble: molts d'aquestos treuhen armas. Al poble.) Aturéuvos. (Nicéfor s'ha quedat mirant fit á fit als caballers. Després mira á Andrónica.) Y ara tothom que surti. (Remor general.) Tothom! Tothom! Los caballers! El poble!

Nicéfor: (alt.) L'Emperant es qui ho diu y á vos us toca lo primer obehir. (Pausa.) Que ho vuy!

Nicéfor: Y vosaltres també, poble. Mos guardias! (Cridant com boig.) Jo vuy la soletat! Tanquéu las portas!

Escena VIII

Nicéfor: (satisfet.) (Ah. Tots lluny.) (A ella.) Mira, ja no hi son. Nosaltres y ningú més.

Nicéfor: (ab veu baixa.) Y Deu! (Intim.) Va, cóntam: qui ets? D'ahont has vingut?

Andrónica: (cayent de genolls, plorant.) Oh, Jo us ho prego, Senyor, Senyor! Pietat per vos, que us duhen á morir els que us voltan.

Andrónica: Jo crech en vos, sentíu? Que á dalt del trono us vuy triomfant, bell, pur, vostra la terra d'un cap al altre, y'l cel no més per sobre! Matéume á mí… y pietat per vos.

Nicéfor: Voldría tenirte aixís, sempre á mos peus; esclava; fentte patir per veure en ta hermosura regalimant el plor. Ara! Com ara!

Nicéfor: Mes sí! Si escolto tot jo. Si es tot mon ser que beu ta vida, (Ella's va alsant ab por.) que't resplendeix entorn y aspiro en l'ayre. Qu'ets feta de cel blau, d'argent d'estrella, de raigs de sol, d'escuma de las onas, ab sospirs de las flors y ab besos d'ángel!

Andrónica: (plorant.) Ay Senyor, si fos cert qu'heu mort per dintre, que l'ánima heu perdut!

Nicéfor: (acostantshi impetuós.) No, no! Si goso ab la teva dolor. T'angoixa encara te fa més grata á mos desitjos: vina á mos brassos que't senten! (Rabiós.) Que m'arboro per gosar tas besadas! Ah, no fugis, que'm fonch d'amor! Que't vull!

Andrónica: (procurant alsarse.) Lladre! Déixam! (Conseguintho.) Gracias Deu meu!

Andrónica: (ab lo puny clos, amenassantlo.) Oh miserable! canya podrida qu'ets! Runa d'imperi; runa d'home y de bestia! Ni com bestia m'has pogut vence'á mí, á mí, una dona! Me fas horror! Malvat! Te creya un astre y ets un cuch revolcante en ayguas mortas, que jo he esclafat sota mos peus! Quin fástich! Y he cregut qu'era Deu, qui'm deya: “Veshi; truca á son pit ben fort, qu'es temps encara, despérta á n'ell y á ton país, y aixécals!” Y jo, boja que soch, quan las campanas han cridat á consell, sola y ardida he fugit de mon claustre! Ha estat desvari! Al monastir, y prou. Y á pregar sempre pels morts.

Nicéfor: (correnthi.) No, anárten no! Espera, no'm deixis; que jo vuy que m'escoltis. (Per son cap.) Que aquí dintre m'abrusa afany de llágrimas!… y sento febre de dirte, jo no ho sé qué, mira: no't tinch odi, no, no; respecte. Em parlas com ningú m'ha parlat, qu'ets altra vida! Mes no apartis los ulls! Míram! Escóltam! (Rabiós.) Oh, no m'escolta! Infern, jo't crido: ajúdam!

Nicéfor: (corrent á impedirho.) Per Deu t'ho prego: perque salvis l'ánima meva, que, si ho vols, tú sola la pots salvar; que Deu t'ho ha dit que vingas. (Ella torna enrera rápidament.) Oh, mira: fa un instant que aquí'm mancava l'ayre per respirar: si ara respiro es sols de tas paraulas que revolan al meu entorn, com á sospirs d'aucellas. Jo no sé pas qui ets; mes t'han sentida, no sé cóm, ni per qué, al plegat, ben fosas, la carn que tinch y l'ánima qu'es meva; y, mira, ja está fet lo teu prodigi, de diable ó de Jesús, no ho sé; sols trobo qu'era'l pit terra aixuta y's fon en llágrimas; que tú, ab las tevas mans, quan las unías al entorn del meu coll, en ell reblavas l'anella del esclau. Qui sap, oh dona, si es de boig lo que't dich; potser nosaltres ho som tots dos: si ho som, que may revinga la rahó á nostre cap! Qué vols: demana! Vols que t'alsi en un trono arrán dels núvols? Vols qu'entorn de ton cap com papallona volteji etern lo sol? Vols que la terra sigui'l ca de tos peus? Vols veure corre la sanch á rius, que's fassi un mar, que pugi serras amunt fins que'ls estels s'hi amarin y's topin embriagats desfentse á trossos?

Nicéfor: Donchs jo t'ho juro que ho seré. Y á la forsa vuy que's torni bo tot mon poble: baldament per serho s'assahoni la terra ab sanch y llágrimas!

Andrónica: Oh, no: calléu, que'm fan morir d'angunia vostras paraulas! Quina por!

Andrónica: Ser bo?! Estroncar per sempre lo plor dels altres per plorar de joya.

Nicéfor: Sí, sí: plorar de joya… (Rumiant qué vol dir.) Oh, sí't tenía en lo trono asseguda, y jo posava en ta falda mon cap, devant del poble congregat á tos peus! Si tú ploressis, tas llágrimas de goig aquí'm caurían (Per la cara d'ell.) á las mevas trobant; y ellas depressa, quin corre cara avall, d'amor unintse y al sol brillant sobre dels caps del poble!

Andrónica: Andrónica! Mes despertém, senyor; ja prou. Esperan los caballers y'l poble, y fora vila hi ha'ls estols bisantins.

Nicéfor: Goberna: qué vols que fassi l'Emperant? (Ella va á parlar.) No ho digas: cridaré al poble y á tothom, y, parla, parla tú y t'obeheixo, qu'ets antorxa qu'encén fogueras dintre'l pit!

Nicéfor: Tot: la meva ánima que ab mí no vingué al mon quan jo vaig neixer y ara troba'l seu cos qu'ella'l cercava, (Per son pit.) tu, qu'ets sols esperit, com jo materia.

Nicéfor: (ab entussiasme.) Acabém?! Comensém ara! Jo vuy lo que tú vols. Tú vols que's torni la terra un cel? Dónam la má:'t segueixo! No tinch ulls per mirar: tu'ls tens, y miras y ploras per tú y jo. Si'l cor me manca ab lo teu en tením pels dos!

Nicéfor:(corrent á la porta dels caballers.) Tothom aquí! Mos guardias que torni aquí mon alt consell, mos nobles.

Escena IX

(Andrónica, Nicéfor y tots los caballers d'avans. Andrónica y Nicéfor están al mitj de la escena y aquest parlará mentres van entrant.)

Nicéfor: Caballers: amatents aquí. Jo mano que's fassi dia clar. Lluny las tenebras! Mos caballers: veníu! Tothom de joya al meu voltant!

Nicéfor: Aqueixa dona salva l'Imperi avuy, que á mí'm desperta, que dormía tot jo per culpa vostra!

Nicéfor: A dar al poble lleys d'amor, lleys de vida; y com vosaltres no me'n heu ensenyat, m'hi duch al mestre.

(Nicéfor: va á pujar las gradas del trono duyent per la má á Andrónica, que s'atura als peus dels grahons.)

Nicéfor: Si puja al trono ab ella la joventut, la vida, l'hermosura, la bondat, l'entussiasme, Deu,'l poble y mon cor que's desperta y diu: Andrónica si'm vols salvar, segueixme!

(Andrónica s'asséu al trono ab lo cap baix. Nicéfor se queda dret al costat.)

Escena X

(Los anteriors y tots los del poble menos Sergi y Alexis. La escena s'ompla rápidament.)

Nicéfor: Caballers, sou ma guardia. Guardia d'ella sols lo poble. Penséuhi. El trono es ara un altar, una gloria, y estén per sobre l'ángel d'esta nació sas amplas alas.

Pacomi: (id.) Jo la conech: es santa. Sempre fa caritat als pobres. Si es Andrónica!

Nicéfor: (insistint.) Mos erros que'm perdoni…! (Remor dels caballers. Imposantse.) Y cent vegadas ho demano al meu poble!

Nicéfor: Que escolti feta un cor tota la terra. Si, Andrónica; qu'ets tú encencer puríssim ab rehinas del cel, y jo una brasa… Las rehinas arréu que's fássin núvol.

(Parlará Andrónica ab veu humil, mirant de cop á Nicéfor. Després fixa la mirada en lo cel.)

Andrónica: En nom de Deu, de bat á bat que s'obrin las presons als fills d'Albia. Pera sempre los torments que fineixin, y que sían richs y pobres germans! En mitj la plassa lo foch que abrusi'ls instruments sangnosos dels martiris crudels.

Nicéfor: Sí, sí! Qu'espera á obehirla ma gent? Com llamp, sas ordes á complirlas!

(Lleuger remor dels caballers aterrats. Andrónica's posa dreta, parlant com inspirada del cel.)

Andrónica: Fills d'Albia! Oh poble! Oh caballers! La terra está en perill: al espuntar la aurora voltará l'enemich nostras murallas! Oh germans, despertéuvos! Poble lliure som pel llinatje: may, may l'Anatolia devant Bisanci acoti'l front; que lluyti, qu'esqueixi carn, qu'estripi y esmicoli lo poder enemich; tot abrassantse l'anatólica gent, tothom que tinga foch de patria en las venas, richs y pobres, agermanat tothom, l'orde seguintla de qui es nostre Emperant!

Escena XI

Nicéfor: Tothom! Que vinga tothom al voltant nostre! Fora Guardias! Acostémshi nosaltres: vina, Andrónica.

(Lo poble barrejantse ab los caballers que, en part, segueixen lo moviment general, encara que ab certa rigidesa, invadeix tot l'escenari. Nicéfor y Andrónica devallan algunas gradas, veyentse'ls caps d'ells dos sortir per sobre la gentada. Fa estona que s'han deixat de veure l'Abat, Livani y Pacomi.)

Andrónica: Que visca l'Emperant!… Y ab ell que visca el poble,'ls caballers, la patria una, l'Anatolia del cor.

Andrónica: (al poble, per l'Emperant.) Ell se us entrega! Ell es vostre, germans!

Nicéfor: No, no; jamay, jamay! Que tanquin las portas del palau! Que tú no surtis!

(Ella passa mirant al cel. Quan surt, los crits segueixen á fora, allunyantse fins que ha caygut lo teló.)

Nicéfor: (feréstech.) No, calma no; que jo la vuy. S'allunya, y'm moro! Oh Deu, que se m'emporta l'ánima; y'l d'avans torno á ser, que'l cor me trobo ab mals desitjos altre cop sens ella! Vuy eixa dona! Andrónica! Eixa dona!

(Desesperat. Lo poble y molts caballers barrejats han anat sortint seguint á Andrónica. Se sent que la victorejan á fora tot allunyantse'l remor.)

Acte segon

Quadro primer

(Sala curta del Palau de Nicéfor á Albia. A un costat una finestra. Es al matí.)

Escena primera

(L'Abat de Sant Thimur, Gelassi y després Livani. L'Abat es en escena; entra Gelassi.)

Gelassi: Ab la foscuria los bisantins han avansat com ombras, y l'alba al clarejar per tot se'n veuhen.

Livani: Lo cercle no volíau? Donchs pot dirse que Albia ja's veu cerclada. Ahir al vespre, quan per consell d'aqueixa estranya dona s'obriren las presons, si que podía referse aquest malvat. Mes ab Heráclias com avans aprop d'ell…

Livani: S'ablaniría lo malvat al sentirla. Mes quan ella se'n apartés, Heráclias igual que ara tornaría á ser mestre.

Abat: Y si Nicéfor la prengués per esposa? Ella es novicia, y'ls ulls del Emperant treyan espurnas.

Abat: Lo poble es fanatisme. Com un astre… com lo sol al sortir sobre la terra eixa verge s'ha alsat demunt del poble! Ja'l vegéreu ahir. Ja sabéu ara com crida pels carrers que vol á n'ella dalt del trono imperial, y donaría tota la sanch seguintla.

Abat: Fent qu'eixa dona del sagrat no surti; que no vinga al Palau, costi'l que costi.

Escena II

Demetri: Ja ho sentíu, caballer. Lo poble encara per los carrers victorejant á Andrónica.

Demetri: Ah, no: perque al deixarlo la novicia l'Emperant s'ha abatut, y l'obra d'ella ben depressa ha fugit de la seva ánima, qu'Heráclias s'ha imposat, y ha donat l'ordre de que comensin altre cop los cástichs y'ls llibertats á las presons revingan.

Escena III

(Heráclias, l'Abat de Sant Thimur, Livani, Demetri y Gelassi, que venen ab altres caballers.)

Heráclias: Y qué, Livani?! Vos tindréu bona espasa; mes hi ha lluytas que no las coneixéu. No se l'enjoua al poble ab afalachs. Prou vaig cridarlo devant Nicéfor; y'l sentíu? S'ubriaga per eixa dona! Cal que temi'l poble, y obeheix per l'esglay.

Heráclias: Son fortas las presons y las enrondan nostres lleals. Y jo us ho dich, Livani; Albia's veurá salvada. Dintre un'hora aquest poble envilit s'alsará en brega en contra'ls bisantins. S'ha donat l'orde per plassas y carrers que tothom vaja dret als murs, y'l que nó, perdi la vida.

Livani: S'acosta l'Emperant. Heráclias, (volent dir que fa lo que ell vol.) Y donchs! Lo míser se revolca en son llit y'ls ulls no tanca, á eixa dona cridant, á eixa diablesa que tot ho ha revoltat. Mes jo us ho juro que aquí no ha de venir, puig mana Heráclias.

Escena IV

(Nicéfor, Heráclias, l'Abat de Sant Thimur, Livani, Gelassi, Demetri, Nikelas y altres caballers.)

Nicéfor: Gelassi, al meu costat. Tothom. Demetri. Sembla que'm voléu sol, y sol mon front esclata que'ls pensaments no hi caben. Hi ha com núvol tempestuós aquí dintre. (Per son cap.) Y'l llamp guspira per mos ulls abrusats.

Nicéfor: Que descanséu! Tot'hora que descansi mon cos! De qué? Canséulo, que l'afatiga'l descansar!

Nicéfor: La ditxa meva hont es? La ditxa meva me l'ha ensenyada aqueixa dona, y, lladre, ab ella se l'ha enduta.

Nicéfor: No, al cel, qu'ella sabía lo camí d'arribarhi! Vos sou runa, sou arna de l'avior. La fulla seca que deixi l'arbre vert, qu'en ell fa nosa á las fullas qu'espuntan: jo aquí ho sento (Per son cap.) mes, ay, no ho sé esplicar. Al poble'l salva la joventut, l'amor, l'empenta nova que crida á tots los sers: fes flors y grana: qu'en l'arbre's diu pols d'or que altre arbre llensa!… Y aquí sobre mon pit se diu Andrónica! (Riu Heráclias sarcástich.) Vostre riure cóm glassa! Fins m'arriba al moll dels ossos! Oh quin fret! Tremolo! Treyéume d'aquí dintre! Déume vida! Déume sol que m'escalfi: y déume á n'ella; que sostenintme en ella soch altre home; qu'ella y jo som un mon, y sol ni l'ánima me sento dintre meu! Vos no: deixéume.

Nicéfor: Ayre, vuy ayre! Vaig á cercar l'ánima meva, á Andrónica: per no caure la vuy. Fins ab cadenas la tindré á vora meu! Aquí! Y que mani fins sobre vos!

Heráclias: (sarcástich.) Be está. Mes adverteixo al soberá que pels carrers se crida mori l'August!

Nicéfor: Y donchs qué fan mas tropas? Per qué no enfonzan los punyals fins l'ánima dels que cridan ma mort?

Nicéfor: No! El poble es bo, que vol á n'ella. Jo vuy dirli (Anant cap á la finestra.) que la duga al Palau! En triomf!

(Al arribar aprop de la finestra sent cridar al poble, que no l'arriba á veure.)

Nicéfor: (apart.) ¡Per qué á mi l'odi, si jo estimo á Andrónica!? (Repensantse.) Jo vuy cridarla ab ells. (Insistint en guaytar á la finestra.) Y si'm tiravan un dart!… No: d'aquí dintre. Visca Andrónica!

Escena V

Heráclias: Si: son los nostres que'ls enpenyan cap á un portal. Y ja'l veuréu al poble.

Heráclias: Ah, no: me sentiréu! (Nicéfor segueix voléntsen anar.) Que vuy qu'escolti l'Emperant.

Heráclias: Sí, l'Emperant, l'August: y jo dich ara al August Emperant: ni qu'esclafessiu á mitj mon ab los peus, aqueixa dona la vostra amistansada no ho sería; y la vostra muller mentres jo aleni no ho será, no.

Heráclias: (superb.) Perque jo dono las lleys aquí! Perque soch jo que impera demunt d'aquesta rassa: y tú ets joguina que mou mon bras; que si't deixava, en runa, en pols, mesquí, tú't desfaràs per terra!

Heráclias: (sarcástich.) Lo gran, l'excels, que mana als elements y als homes!

Nicéfor: Oh, no: bolva soch y res més! No tinch coratje;'m manca sanch á las venas! Deu, quanta miseria!

Nicéfor: (ab certa energía.) Aixó si, encara que hi vagi arrossegant, aniré ahont siga!

Heráclias: Eixa dona jo us la daré: mes erta, blanca, freda un nus al coll, botent, sanguejant, morta!

Nicéfor: Oh tigre! Oh Satanás! Oh Judas, Judas! Jo't mataré! (Riu Heráclias.) Jo't mataré! Si gosas á tocar ni un cabell á aqueixa santa jo't treuré'ls ulls; t'arrencaré la llengua y'l cor y las entranyas ab las unglas! Contra ella tú?! Ni llamps del cel, ni onas dressantse fins al sol, ni Deu podrían! Jo la defenso, jo. Jo la defenso; y mira si't tinch por, que ara t'escupo!

Escena VI

(Nicéfor, Heráclias, Gelassi, Demetri, Theófil, abat de Sant Thimur, Livani, Nikelas y altres caballers.)

Heráclias: (satisfet.) Ah,'l poble es ara vora'l portal, voltat dels meus, Nicéfor! Escoltéu, ja no crida.

Heráclias: Si cridan contra vos! Tanquéu las portas! Lluytan vora'l Palau! Coratje! Anémhi!

Nicéfor: Servíume: anéu al monastir ahont es Andrónica y que'm vinga á salvar. Depressa!

Gelassi: (entrant per un'altra porta) Senyor, salvéuvos: qu'esgavellan la porta!

(S'enduhen á Nicéfor per la banda contraria d'ahont venen los crits del poble que casi es en escena, puig fa caure una de las portas. Lo cambi de decoració te de ser fet tot lo depressa possible. Al caure'l teló'l poble segueix cridant: Mori l'Emperant! Mori l'August!, anantse després allunyant la cridoria. Al apagarse aquesta's comensará á sentir tritllejar la campana del convent; que callará al alsarse'l teló.)

Quadro segon

(Sala gran d'un monastir de monjas. Una porta á la dreta y altra á la esquerra. Tot lo fons apareix cubert ab una cortina d'un blau negrench, deixant veure vagament un altar ab los llums apagats, menos lo d'una llántia que penjará del sostre.)

Escena primera

Sor María: Reposa estesa sobre'l llit que apar dormida; mes los ulls los te oberts, y á voltas parla sens que ningú la entenga.

Pare Joan: Pobre Andrónica! Si'l qu'ella ha fet no ho fa ningú! Sentíssis tot lo que's va contant: n'hi ha que crehuen qu'es un ángel del cel y que altra volta s'ha entrat al paradís.

Sor María: Ay, encararse ab l'Emperant! (Fent la creu.) Nosaltres res sabíam. La créyam reposant dintre la celda, quan allá á mitja nit, quina cridoria devant del monastir! Ens aixecárem corrent d'un lloch al altre esporuguidas! Trucan. Qui podrá ser á aquestas horas? “Obríume que soch jo.” Te: la veu d'ella. Y l'obrím. Y al tancar, altra vegada cridadissa al carrer de “Visca Andrónica!” ab veus més d'home!…

Sor María: Nosaltres prou qu'escoltavam, sense cap malicia. Mes no vam sentir res. Per fi la porta obríren de la cambra, y l'Abadessa prenentla per la má'ns va dir que Andrónica era grata al Senyor, perque la vida venía d'esposar pel be del próxim. Y ella l'abrassá y totas nosaltras.

Sor María: Ja era pensat aixó de temps. Y encar que sía Albia revolta, som en pau al claustre.

Pare Joan: Y á més, que s'ho ha guanyat l'esser esposa avuy mateix de Jesucrist.

Escena II

Sor Elena: (ve molt conmoguda de la porta de la dreta.) M'envía, Pare Joan, nostra Abadessa.

Sor Elena: (al Pare Joan.) Nostra Abadessa diu que parlin ab vos, mes qu'ells á Andrónica no la vegin!

Escena III

(Pare Joan, Sergi, Alexis, Matheu y alguns altres. Sor Elena atravessa la escena y se'n va per ahont ha sortit Sor María. Després ab altras monjas tornarán á guaytar per la porta de la esquerra.)

Sergi: Ni un ángel ni una santa. Es una dona, (Remors.) ho torno á dir: sino que val més ella que'ls homes junts. Si tot es hermosura. Hont es? Veníu, companys, qu'hem de parlarli.

Sergi: Diu que per qué?! Per dirli per aquets y tothom, aixó: Que'l poble us vol per Emperant, y vol que caygui aqueix mal home que per tots es lepra. Aixís: que us adorém, y per compláureos, si ho manéu, de genolls la vida tota ens hi estarém ab goig, posant los llavis en la pols que petjéu, y nostra vida us la entreguém, Andrónica, prenéula. Mes monja no heu de ser: si ara us feu monja robéu lo que no es vostre: la vostra ánima qu'es l'ánima del poble! Aném á dirli.

Sergi: (á Sor María, Sor Elena y altras monjas que s'están á la porta de la esquerra.) Ahont es. Aqueixas donas ho saben prou.

Pare Joan: (contenint al poble que avansa cap á la porta ahont son las monjas.) Per caritat!

Sergi: (á Pare Joan, aturantse.) Qué ploran! Feu com ella tinguéu pit y servíu d'alguna cosa.

Sergi: (fent aturar als seus.) Esperéuvos. (Al Pare Joan.) Féula venir á n'ella; y prou. Nosaltres l'agafarém ab un brassat, per forsa, y la durém al poble, qu'ell governa!

Sergi: (decidit.) Ah, no! Al carrer se troban milers dels nostres: jo soch fort; que's miri! (Alsant los brassos com pera demostrar que te robustesa.) Si la duré com munt de flors, posada sobre mon pit, qu'es son altar, y espera! Ah quin batre mon cor lo seu sentintli!

Escena IV

(Andrónica, Pare Joan, Sergi, Alexis, Matheu, Sor María, Sor Elena, la colla de gent del poble y altras monjas. Andrónica ha aparegut sortint de darrera las altras monjas, que ploran espantadas á la porta de la esquerra, y s'avansa serena. Sergi y'ls seus quedan com encisats sens gosar á dir una paraula.)

Andrónica: (acostantse al poble.) Pare, al poble no'l teméu: es bo, y ell vessa generosa la sanch, perque ell s'estima sobretot y tothom la patria nostra. Tot lo qu'heu dit, germans, jo m'ho escoltava

Andrónica: Jo us ho agraheixo ab tota la meva ánima, que lliure ja avuy no's troba com avans. Ay Pare jo dech parlar ab vos!

Andrónica: Y us demano á vosaltres que ma angoixa respectéu. No só aquella d'ahir vespre del palau del August, perque'm tiraren un dart á las entranyas, y, ay, qu'es dintre!

Sergi: Ell vos enganya: oh, sí, que altra vegada escarcella als fills d'Albia y'ls martiritza.

Sergi: Ah si vinguéssiu ab nosaltres ara! Qui'ns atura duyéntvos devant nostre? Veníu. Per nostra terra us ho demano.

Sergi: Per nostres fills. Per los que jehuen á dins las sepulturas. Pel Deu Pare!

Andrónica: Oh, escoltéume! Pel Pare jo us ho juro: si Ell ho vol jo us segueixo, mes deixéume parlar ab Ell. Y si Ell ho mana,'l claustre deixaré encar que sía pera sempre.

Sergi: (sortint l'últim.) (Ah, quin goig!) (Per la seva má que ha tocat la d'ella.) Aquí duch la calor d'ella!

Escena V

Andrónica: Y depressa. Des qu'he tornat al monastir, y sola m'he vist dintre ma celda, que combato. Mes me trobo vensuda, y vinch á dírvosho. Jo no puch esser monja. No vull serho: diguéuho á l'Abadessa; á mas germanas que no encengan l'altar, que'm llensin fora, perque he pecat y estich pecant; que dintre del cor no hi tinch lo cel, y sento ab rábia com enlloch de mon Deu, penso en un home!

Andrónica: Jo, sí; escoltéume. Vaig al vespre sentir com las campanas tocavan á rebat; era que al poble cridavan á consell perque las furias degollavan la terra. Y va semblarme que Jesús me digués: “Veshi y predica l'amor entre'ls germans d'aquesta terra.” Y vaig deixar lo monastir com boja d'amor als meus germans, volent, oh trista, plaure al Senyor, tot llivertant ma patria. Y cara á cara del August me trobo: lo monstre m'esglayá y vaig malehirlo. Mes tothom ja no hi es! Hont soch que resto sola ab ell? Cóm fugir? No més sa vista trobo per tot que'm lliga! Y m'obre'ls brassos y sos llabis, cremant, sobre ma boca no besan, que mossegan com á vibras. Y al anarlo á ofegar, ay quina angunia! que aquell bes no ha acabat, que de ma boca tota jo'm va seguir, y per mas venas besant, sempre besant, furgan sos llabis! Pare, perdó; l'estimo! Jo'l vaig veure com per mí feya'l be, y si en aquest dia als horrors ha tornat, es que l'envoltan los vils que l'embruteixen! Pare, Pare, que mon cel no es aquí! Perdó! Salvéume!; que aquí dintre sens ell me moriría! Y morta y tot, y fins sota la terra, sentiría son bes dintre mos ossos: y si'm cridés, la terra apartaría viva d'amor cayent entre sos brassos! Que l'apaguin l'altar; y adeu per sempre!

Escena VI

(Andrónica, Pare Joan, Abat y després Livani. L'Abat ve de darrera de la cortina. Livani vindrá per la porta de la dreta.)

Andrónica: Ah, no, no, que no puch, que'l cor no'm crida d'ensá d'ahir, senyor, per ser la esposa de Jesús.

Abat: Infelís, qu'entre las urpas del esparver t'abats com la coloma! L'August no't vol y's riu de ta ignocencia; que, per temptarte, Llucifer prenía del condempnat Nicéfor la figura.

Andrónica: No, no, que's pot salvar y Deu no'l deixa; y'm vol á mí, y m'estima.

Livani: Essent vos fora, ahir nit, l'Emperant esclatá á riure escarnintvos, crudel, mentres donava l'orde de que altre cop engrillonessin als caps del poble que segueix la xurma. Y va dir que us volía per… esclava. May per esposa.

Livani: Puig que ho manéu… (A Andrónica.) Que si voléu servirlo una nit com esposa, ell us regala…

Abat: (á Livani.) Será al moment. (A Andrónica.) Y ara diguéume: Andrónica la novicia qué vol. Si vol que apaguin los brandons del altar…

Andrónica: Ah, no; qu'encengan per tot! Forsa claror! Llum! Seré esposa de mon Jesus ara mateix! Germanas ja vinch á vora vostra! Ha estat follía! L'últim jorn ha arribat per l'Anatolia! Pare, Pare veníu, qu'es Deu qui ho mana!

(Quan Andrónica y'l Pare Joan han anat al altar entrant pel mitj de las cortinas, las monjas ja hi son ab ciris encesos. Lo Pare Joan y Andrónica resan agenollats. Després s'agenollan totas las monjas posadas als dos costats del altar y se sent la remor de sas oracions. Una monja presenta al Pare Joan un vel blanch. Lo pare Joan l'ofereix devant del altar, y després cubreix ab ell lo cos ajegut d'Andrónica. Torna á agenollarse Andrónica. Al sentirse'l primer crit de Nicéfor, comensan á cantar las monjas. Poch avans d'entrar á la escena Nicéfor, Andrónica s'haurá posat dreta. L'Abat y Livani quedarán á primer terme de la escena.)

Abat: Hem triomfat, caballer. Albia es perduda. Lo palau de Nicéfor á estas horas ja'l poble l'ha arrasat.

Abat: No, que á eixa dona la hem ferida en lo cor. Y á més, qui atura la ceremonia!…

(L'espectador no ha de sentir encara los remors del poble que vindrán de la banda dreta de la escena. L'Abat ab marcada angoixa segueix la ceremonia de la professió.)

Abat: Calma, Livani, calma. Ara nosaltres resém sols per la esposa que li arriba á Deu Nostre Senyor.

Abat: (volguentlo fer agenollar. Ab feresa.) Agenolléuvos ara! Y preguéu al Altíssim!… (A mitja veu.) "Pare nostre…

Abat: (per l'altar.) Aquí que acabin: aixó cal… “…Que's fassi la vostra voluntat així en la terra com…”

Escena VII

(Los anteriors. Sor Elena que ve de la porta de la dreta y després Nicéfor fora de la escena. Los dits al altar.)

Abat: (á Livani, que tancará la porta de la dreta.) Tanquéu la porta. A qui es qu'heu vist?

Escena VIII

Nicéfor: (obrint la porta d'una revolada.) Andrónica! Ahont ets!… Ahont ets Andrónica!

(La cortina cau despresa d'un costat per repenjarshi al mitj Nicéfor, volguent obrirse pas. Queda penjant del altre estrém deixant completament visibles l'altar y las monjas. Aquestas fugen donant un crit d'esglay.)

(Nicéfor du'ls vestits esqueixats. En aquest moment lo poble, portant tota mena d'armas, invadeix la escena capitanejat per Sergi y Alexis.)

Acte tercer

(Gran sala del Palau de Nicéfor ab rompiment al fons. Los mobles se veuhen destrossats; los cortinatjes esqueixats. Tot en lo més gran desorde. Portal gran á la esquerra com á entrada de galería y altre més ostentós á la dreta. Es nit de lluna. Cap més claror.)

Escena primera

(Heráclias estés á terra. Son cos aclarit per un raig de lluna. Lo cap en las tenebras.)

Heráclias: Ma gent! Mos caballers! Claror; que dugan llum, llum pera aclarir aquesta cambra! Jo soch Heráclias! Ah, mos ulls se clouhen un altre cop! Oh no'l morir! Vuy vida! Donéume vida, oh Deu etern! Que veja qu'es que m'envolta!… El pensament no fugi! Ah, sí, ho recordo, sí; de cop me sento per la espatlla ferit; caych, y es un noble qui m'ha clavat lo ferro. Y abocantse fins á mí m'ha cridat: “Mors per Nicéfor: Nicéfor es qui't mata!” Y jo'm moría!… Mes s'han obert mos ulls, y visch encara, y fugirán las ombras que'm rodejan! Ah, llum! Portéume llum! Ma gent, que us crida vostre capdill. (Escoltant.) Me senten! Venen! Venen! Allá claror! (Per la porta de la esquerra's veu claror que va creixent.) Corréu! Soldats! Mos nobles! Tothom, tothom! Mos caballers de lluyta!

Escena II

Heráclias: (regoneixent lo lloch ahont es.) Ahont es que'm trobo? Soch á dintre'l Palau! Mes tot son runas al meu entorn! Com si l'infern son rastre hi hagués deixat de mort!

Abat: Oh, qui ho diría que fossiu vos! En quin estat! Jo us creya lluytant vora Nicéfor!

Abat: Fora'ls murs combatent; perque las armas tothom ha pres seguint á aqueixa dona.

Heráclias: (no deixantlo acostar.) No, no es cert: tinch vida y tinch forsas, l'Abat, per revenjarme de tots mos enemichs. Donéume novas. Triomfa Nicéfor sense mí? Depressa!

Abat: Ningú ha tornat del camp: deu ser que lluytan. Mes qui es que us ha ferit? Com vos deixaren?

Abat: Qu'heu dit! No: es somni ell contra vos? L'August! El que aixecáreu de la pols! L'escullit! Aquell que dúyau pel fre mateix que un poltro!

Heráclias: (ab desesperació.) El qu'en mos brassos he aguantat fins avuy á dalt del trono! Lo vern que sols ab aixecar la planta podía anorrear com Deu! Jo, l'héroe, l'orgull de l'Anatolia. Jo, que aturo, no més que jo,'l poder d'aqueix Bisanci anys y més anys, tornant igual qu'escuma las sevas onas rebramants, que venen com montanyas altíssimas per fóndres devant del meu alé, fins aquest dia! Mes jo no he mort ni'm moriré ans que'm venji. Y'm venjaré, per Deu! La nit finava quan á viure he tornat, sol, en las llosas estés com ca aborrit! Donchs en la terra m'he agenollat jurantho per mon ánima, alsant los ulls, que'm venjaré, mal tornis la patria de tothom la sepultura. Si aqueix vil es al trono, vaig donarli: jo'l ne treuré.

Abat: (irónich.) Cóm! Vos contra Nicéfor? Aixó es de boig! Si derrotat venía, obrintli'ls brassos, fórau la defensa de son cos! Oh ben cert! Y si tornava triomfant… oh, vos, sí, vos, plorant de joya, seguintlo de genolls, fins besaríau d'Andrónica'l trepitj.

Heráclias: (rabiós.) L'Abat, m'encega d'escoltárvos la ira! Y vostra cara, vostras paraulas, altre cop lo dupte me fan tenir de si voléu que sía gobernada esta terra per Nicéfor ó que al domini de Bisanci torni.

Abat: Y si'ls que venen son turbas de Bisanci? Y si en la lluyta romputs los anatólichs, portan ara los bisantins arrossegant sangnosos á Nicéfor y Andrónica?

Heráclias: No, no: mentida! (Corrent á la galería.) No pot ser. No ha triomfat. Mori Nicéfor!

Abat: (sarcástich.) Ja tornan los vostres assessins! (Se va fent de dia.) Y heu fet la gloria de Nicéfor, que us creu ja fret cadavre!

Escena III

(Sergi, Alexis, Matheu, Jordi y molt poble armat. Venen de la banda esquerra. Entra de cop una glopada de gent; després altra ahont hi van los personatjes que enrahonarán.)

Sergi: (posantse devant de la gran porta de la dreta.) No entra ningú per eixa porta! Hi ha las cambras del August allí dins!

Matheu: Si ell diu qu'es nostre tot lo qu'es seu: que vol que ab la noblesa visquém germans.

Jordi: Per sempre mort Heráclias ho serém tots. Si ell ha guanyat la lluyta ho deu á nostre esfors.

Sergi: Qué dius! La terra per ella es que ha vensut! Si no es Andrónica, la nostra patria aquesta nit que afina vensuda hauría estat, y tots nosaltres cadavres foram, dels voltors pastura! Que no la heu vista de cop eixint de fora de las telas mitj cos, avant cridantli al August que cavalca á devantera de sos guerrers, voltantlo ardits nosaltres, acometent plegats l'host enemiga; y al amollarse un punt nostre coratje ans lo refors dels bisantins que arriban, que no la heu vist, companys, á aqueixa dona que no la heu vist saltant de la llitera, com s'ha enasprat á un poltro, escamarlada, y arrapantse á sas crins, boja, com furia los cabells revolant, los ulls enfora, com s'ha llensat en mitj de l'host sorpresa dels enemichs més braus, que la prenían per visió del infern? Y ab tot lo poble hem seguit á Nicéfor per salvarla. Y Nicéfor qué brau! Cóm s'ennoblía guardantla á n'ella, volejant son ferro devallantli pel bras la sanch contraria! Mes Bisanci ha fugit, mateix que boyras pels vents empesas; y ja'l camp de lluyta nostre ha sigut! Y á dintre de la terra l'anatólica gent d'altras centurias “Visca la patria!” oh quin cridar! Y enlayre las ánimas al cel, cent cops que “Visca” han cridat responent; mentres nosaltres tots hem plorat de joya al veure á Andrónica sobre'l pit del August com defallía.

Escena IV

(Sergi, Alexis, Matheu, Jordi, Poble y Nikelas que's presentará rápidament en mitj d'alguns soldats.)

Sergi: A Andrónica esperém! Volém que sía per sobre nostra rassa ella l'Augusta! Que al monastir no torni!

Nikelas: Poble: si m'escoltéu, aqueixa dona al claustre maymés hi tornará, que vol que's trenquin l'Emperant los seus vots, fets en mal hora. Mes sabéu que aquets vots sols pot trencarlos la Iglesia soberana!

Sergi: Per la terra Deu deixá'l cel y fins doná la vida: qu'ella deixi'l sagrat en be dels nostres.

Nikelas: Poble d'Albia: Nicéfor se refía de vosaltres. (Remors.) Ohíume! Aqueixa dona quan la lluyta ha finat per sa ardidesa, los seus parpres ha clos, y esgroguehida anava á caure com qui's mor, si als brassos no hagués serrat l'August son cos puríssim; y ab ella's va acostant, demunt del poltro estrenyentla son pit; y ve en silenci l'estol voltantlos dels guerrers, puig saben que duhen un cos sant. (S'ha de sentir lo trepitj dels cavalls que s'acostan, en mitj del silenci.) Sentíu?! Ja arriban.

Sergi: Germans: ara á la Iglesia ab tot lo poble. Y als sacerdots diguémlos que te d'esser, sobretot y tothom, aquesta santa de Nicéfor la esposa.

Escena V

(Andrónica, Nicéfor y altres caballers. De primer vindrán alguns caballers, y després Nicéfor portant als brassos á Andrónica. Tots entran rápidament.)

Nicéfor: (entrant.) Fora tothom d'aquí! Tothom! Jo y ella! (Tothom surt rápidament per diferentas portas. Nicéfor deixa á Andrónica mitj estesa en un seti de pedra.) Jo com esclau, com ca fidel, que aspira son dols alé per respirar! Andrónica, llum de la terra, rosa y llir de l'ánima, riu d'amor que't glassares, párlam, míram. Coratje.'M sents? Tots han fugit com ombras. L'has tingut, oh, ma vida, en la batalla, y ara't perleja de rosada'l rostre y esbategas com tórtora poruga! Oh Andrónica! Oh ma Andrónica: desperta, que'l dia ja es per tot! Lo sol camina matiner per besarte, y tot es gloria al teu voltant, qu'ets centre de la terra.

Nicéfor: Hont sols la ditxa t'espera, oh'l meu orgull, hont tot de gala se va vestint perque tú hi ets.

Andrónica: Que'm dugan al Monastir, al meu sagrat! Ma celda! Mont Crist, hont es!

Nicéfor: (per son pit, obrint los brassos.) Aquí, sobre aquesta ara, brassos estesos; com es ell fet home!

Nicéfor: Tot comensa per tú y per mí: pels dos, que s'ha vessada tanta de sanch perque'ns juntém.

Nicéfor: Ah no, no! Escolta. Som á l'hora suprema de la vida, no sols tu y jo, sino aquest poble: déixam, y tanta sanch ha corregut debadas. Bisanci tornará, que prou arriba son tronar que no es lluny, y ab nostres odis nos trobará enfeblits! Y ay! jo sens esma me veuré sol; cauré vensut, y esclava l'Anatolia jeurá. Mes si tú pujas al trono ab mí, ni que la terra escupi tots los morts de la rassa bisantina en contra meu, los morts y'ls vius cent voltas vensuts serán: maymés hi haurá cadenas que á aquest poble engrillonin. Será lliure l'Anatolia per sempre; un cant de gloria se bressará en l'espay, y á tú, l'Augusta, se deurá tanta ditxa! Y quan los tanqui la mort tos ulls, s'aixecará per sobre de ton cos fins tocar á las estrellas com montanyas de flors… Y benehida será l'ánima teva fins al últim dia del món per tota la nissaga.

Andrónica: Oh, sí, sí; benehida per mon poble per tot mon poble, sí! (Aturantse ab espant.) Mes malehida per nostre Deu! Horror! Oh! Mas despullas eternament envoltas d'embaumadas flors del bell temps, y l'ánima captiva al infern abrusantse!

Andrónica: Vinguéres tart á trobarme, que un instant va endúrsem de ton amor, Nicéfor! Ay, jo fora pera sempre ta esposa; mes los diables en contra nostra's van juntar, y he d'esser sols la esposa d'un Deu! (Resolta.) Nicéfor, guíam: lo monastir hont es!

Andrónica: (senyalant al cel.) Allá es que ho volen! Fins á maymés! Jo sola!…

Nicéfor: Be está: allúnyat! Fins á maymés! Ja está, mes jo la vida sense tú no la vuy, que un'altra volta jo'l monstre no'l vuy ser! Viure sens ánima maymés, maymés! Apártat! Que'l cop últim seré'l tirá; mes contra meu. Va, fora ma vida miserable!…

Andrónica: T'estimo! Ah, no puch més!… Si tú finavas finaría ab tú jo! Si ets meu! Si ho sento que tot jo ho va dihent! Y es tot que ho crida: l'ayre, la llum: “Es seu, es seu Nicéfor!” Si jo t'he fet com ets! Si la teva ánima (Per son pit.) la he enmotllada jo aquí dintre la meva.

Nicéfor: Sí, sí: soch vida teva! Mes tú, mira: la pau no haurías lluny de mí. Perjura foras al claustre, que las reixas clouhen no més lo cos; que l'esperit revelas á homes y á Deus! Y tú't revelas! Dígamho que á mí'm vols, sols á mí. Parla ó só'l monstre, y contra terra y cel, á la teva ánima la confessió li haig d'arrencar á trossos.

Andrónica: Sí, sí, mátam dihente que t'estimo sobretot y tothom de cels y terras!

Nicéfor: Ara soch l'Emperant! Perque m'estimas tinch tot lo mon! Que vingan á arrencarla de sobre de mon cor la gloria meva!

Nicéfor: Las campanas! Las campanas! Las sents? Y'ls clams del poble! Ja va tornant lo nostre poble, míral.

Andrónica: Que alegre'l poble, sí! Mírals; tots duhen sanch de la lluyta en los vestits encara!

Nicéfor: Sanch per tú que han vessat! Qué no farían per véuret ma muller, si es que la Iglesia s'hi negava? Mes no, qu'ella es ben nostra.

Escena VI

Nikelas: De baix en baix molts caballers conversan y surten del palau. Sé que s'ajuntan dintre'l Castell Major.

Nicéfor: (seré.) A tots que vingan, que'ls crida l'Emperant. Tothom alegre dintre Albia avuy, Nikelas!

Nicéfor: Heráclias! (Rient.) Diu Andrónica qu'Heráclias es altre cop qui dirigeix mas tropas. Un mort mana altres morts!

Nicéfor: Oh sí, Nikelas. Tú m'has tret aqueix cranch que á mas entranyas era arrapat. Vaig fer justicia. Vinga tothom assí. Mos caballers, lo poble. Tothom á vora vostre. (Surt Nikelas.) Aném al temple seguintnos la nissaga que t'estima, y á mí perque tú'm vols.

Escena VII

(Andrónica, Nicéfor, Sergi, Alexis, Matheu, Jordi y poble. De cop Sergi y Alexis; després los altres.)

Nicéfor: Puja ab ella al trono la nissaga entera. L'Augusta es l'Anatolia, que s'encarna en lo cos d'esta verge.

Sergi: Oh escolta, Augusta! A la Iglesia li hem dut lo desitj nostre, y't vením á cercar pera que't sacrin esposa del August!

Nicéfor: Oh rassa ferma, gracias per mí y per ella! Aném Andrónica. (Agafantla per la má se dirigeixen cap al poble.) Ona santa del poble, óbrans tas ayguas y endúnsen al mitj teu!

Escena VIII

(Andrónica, Nicéfor, Sergi, Alexis, Matheu, Jordi, poble, alguns caballers ab Nikelas y l'abat de Sant Thimur y altres monjos y sacerdots.)

Nicéfor: Aném á l'ara, que aquí us duch á esta santa, perque sía en lo tálam l'Augusta esposa meva! Oh Andrónica, seguím!

Abat: (aturantlos.) Ah, Senyor… gracia. (S'aturan.) Sou l'August, l'Emperant de l'Anatolia: mes per sobre de vos hi ha lleys que dicta Deu tot sol, y per ell la Iglesia parla.

Nicéfor: Per durla á l'ara y ferla esposa meva. Perque sía sobretot y tothom!

Nicéfor: No, Deu no! No es Deu qui lliga los sers per destrossarlos! Esta dona Deu me l'ha dat sobre del camp de guerra. Es meva, tota meva!

Nicéfor: Tot s'ha desfet! Onadas de sanch han esborrat aquesta jura! Y si més sanch calgués, pera que sía esborrat fins lo rastre, altra de negra ona gegant faría ab la sanch vostra!

Nicéfor: Oh inichs! Traydors! Venuda l'Anatolia teníu á aqueix Bisanci qu'esventaré com pols! (A Andrónica.) Aquí están, mírals: ja ho portan en los ulls! Son traydors! Hienas qu'ensuman la carn morta! En cementiris tornarían los pobles, morrejanthi fins dintre las entranyas, hont engendran las mares á sos fills! Oh vils! Oh monstres! Jo tancaré la vostra negra turba mateix que'ls escorpits, de foch voltantvos, que al cel s'enfili, y vostre Deu que us tregui!

Escena IX

(Andrónica, Nicéfor, abat de Sant Thimur, Nikelas, Sergi, Alexis, Matheu, Jordi, Heráclias, caballers, poble, sacerdots y monjos. Heráclias no's deixará veure en mitj dels caballers fins que s'indiqui.)

(Al dividirse'ls caballers se veu al mitj d'ells inmoble, groch, com la cera, de cara y mans, á Heráclias.)

Nicéfor: (á Andrónica, desvariejant.) S'enganyan mos ulls? Míral! Es ell? Es que'ls sepulcres gitan sos morts contra nosaltres? Míral! Com lo cor me fa batre! Guspirejan sos ulls de condempnat! Lo cap se'm torba! Estol d'osseras devant meu batallan!

Andrónica: (volguentlo fer tornar á la rahó.) No, no, Nicéfor! Ah, Nicéfor!

Heráclias: Tot ha finit per tú! Vaig durte jo assobre'l trono, y jo te'n trech!

Abat: Oh poble! que't rebelas á Deu y á sos ministres!… (Lleuger remor del poble.) Fills d'Anatolia, dempnació á la rassa!

(Desapareixen Heráclias, l'Abat y'ls sacerdots emportats per una onada del poble que anirá ferintlos y donant crits de mort. Altra gran onada, també ab las armas enlayre, volta á Andrónica, sostinguda per Nicéfor y Sergi.)

(Lo poble va desesperat d'un lloch al altre de la escena. Gran soroll de batalla á fora.)

(Entre Sergi y Nicéfor se la enduhen ben alta, dominantho tot. Gran afany de viure en ella.)

(Mor Andrónica y ells segueixen avansant cap á la galería portantla enlayre, morta.)

(Lo soroll de campanas y clarins, los crits y la fressa d'armas s'han de sostenir, lo mateix que la resplandor del incendi y la fumareda, fins al últim moment.)

*** END OF THE PROJECT GUTENBERG EBOOK ANDRÓNICA ***

Updated editions will replace the previous one—the old editions will be renamed.

Creating the works from print editions not protected by U.S. copyright law means that no one owns a United States copyright in these works, so the Foundation (and you!) can copy and distribute it in the United States without permission and without paying copyright royalties. Special rules, set forth in the General Terms of Use part of this license, apply to copying and distributing Project Gutenberg™ electronic works to protect the PROJECT GUTENBERG™ concept and trademark. Project Gutenberg is a registered trademark, and may not be used if you charge for an eBook, except by following the terms of the trademark license, including paying royalties for use of the Project Gutenberg trademark. If you do not charge anything for copies of this eBook, complying with the trademark license is very easy. You may use this eBook for nearly any purpose such as creation of derivative works, reports, performances and research. Project Gutenberg eBooks may be modified and printed and given away—you may do practically ANYTHING in the United States with eBooks not protected by U.S. copyright law. Redistribution is subject to the trademark license, especially commercial redistribution.

START: FULL LICENSE

PLEASE READ THIS BEFORE YOU DISTRIBUTE OR USE THIS WORK

To protect the Project Gutenberg™ mission of promoting the free distribution of electronic works, by using or distributing this work (or any other work associated in any way with the phrase “Project Gutenberg”), you agree to comply with all the terms of the Full Project Gutenberg™ License available with this file or online at www.gutenberg.org/license.

Section 1. General Terms of Use and Redistributing Project Gutenberg™ electronic works

1.A. By reading or using any part of this Project Gutenberg™ electronic work, you indicate that you have read, understand, agree to and accept all the terms of this license and intellectual property (trademark/copyright) agreement. If you do not agree to abide by all the terms of this agreement, you must cease using and return or destroy all copies of Project Gutenberg™ electronic works in your possession. If you paid a fee for obtaining a copy of or access to a Project Gutenberg™ electronic work and you do not agree to be bound by the terms of this agreement, you may obtain a refund from the person or entity to whom you paid the fee as set forth in paragraph 1.E.8.

1.B. “Project Gutenberg” is a registered trademark. It may only be used on or associated in any way with an electronic work by people who agree to be bound by the terms of this agreement. There are a few things that you can do with most Project Gutenberg™ electronic works even without complying with the full terms of this agreement. See paragraph 1.C below. There are a lot of things you can do with Project Gutenberg™ electronic works if you follow the terms of this agreement and help preserve free future access to Project Gutenberg™ electronic works. See paragraph 1.E below.

1.C. The Project Gutenberg Literary Archive Foundation (“the Foundation” or PGLAF), owns a compilation copyright in the collection of Project Gutenberg™ electronic works. Nearly all the individual works in the collection are in the public domain in the United States. If an individual work is unprotected by copyright law in the United States and you are located in the United States, we do not claim a right to prevent you from copying, distributing, performing, displaying or creating derivative works based on the work as long as all references to Project Gutenberg are removed. Of course, we hope that you will support the Project Gutenberg™ mission of promoting free access to electronic works by freely sharing Project Gutenberg™ works in compliance with the terms of this agreement for keeping the Project Gutenberg™ name associated with the work. You can easily comply with the terms of this agreement by keeping this work in the same format with its attached full Project Gutenberg™ License when you share it without charge with others.

1.D. The copyright laws of the place where you are located also govern what you can do with this work. Copyright laws in most countries are in a constant state of change. If you are outside the United States, check the laws of your country in addition to the terms of this agreement before downloading, copying, displaying, performing, distributing or creating derivative works based on this work or any other Project Gutenberg™ work. The Foundation makes no representations concerning the copyright status of any work in any country other than the United States.

1.E. Unless you have removed all references to Project Gutenberg:

1.E.1. The following sentence, with active links to, or other immediate access to, the full Project Gutenberg™ License must appear prominently whenever any copy of a Project Gutenberg™ work (any work on which the phrase “Project Gutenberg” appears, or with which the phrase “Project Gutenberg” is associated) is accessed, displayed, performed, viewed, copied or distributed:

This eBook is for the use of anyone anywhere in the United States and most other parts of the world at no cost and with almost no restrictions whatsoever. You may copy it, give it away or re-use it under the terms of the Project Gutenberg License included with this eBook or online at www.gutenberg.org. If you are not located in the United States, you will have to check the laws of the country where you are located before using this eBook.

1.E.2. If an individual Project Gutenberg™ electronic work is derived from texts not protected by U.S. copyright law (does not contain a notice indicating that it is posted with permission of the copyright holder), the work can be copied and distributed to anyone in the United States without paying any fees or charges. If you are redistributing or providing access to a work with the phrase “Project Gutenberg” associated with or appearing on the work, you must comply either with the requirements of paragraphs 1.E.1 through 1.E.7 or obtain permission for the use of the work and the Project Gutenberg™ trademark as set forth in paragraphs 1.E.8 or 1.E.9.

1.E.3. If an individual Project Gutenberg™ electronic work is posted with the permission of the copyright holder, your use and distribution must comply with both paragraphs 1.E.1 through 1.E.7 and any additional terms imposed by the copyright holder. Additional terms will be linked to the Project Gutenberg™ License for all works posted with the permission of the copyright holder found at the beginning of this work.

1.E.4. Do not unlink or detach or remove the full Project Gutenberg™ License terms from this work, or any files containing a part of this work or any other work associated with Project Gutenberg™.

1.E.5. Do not copy, display, perform, distribute or redistribute this electronic work, or any part of this electronic work, without prominently displaying the sentence set forth in paragraph 1.E.1 with active links or immediate access to the full terms of the Project Gutenberg™ License.

1.E.6. You may convert to and distribute this work in any binary, compressed, marked up, nonproprietary or proprietary form, including any word processing or hypertext form. However, if you provide access to or distribute copies of a Project Gutenberg™ work in a format other than “Plain Vanilla ASCII” or other format used in the official version posted on the official Project Gutenberg™ website (www.gutenberg.org), you must, at no additional cost, fee or expense to the user, provide a copy, a means of exporting a copy, or a means of obtaining a copy upon request, of the work in its original “Plain Vanilla ASCII” or other form. Any alternate format must include the full Project Gutenberg™ License as specified in paragraph 1.E.1.

1.E.7. Do not charge a fee for access to, viewing, displaying, performing, copying or distributing any Project Gutenberg™ works unless you comply with paragraph 1.E.8 or 1.E.9.

1.E.8. You may charge a reasonable fee for copies of or providing access to or distributing Project Gutenberg™ electronic works provided that:

• You pay a royalty fee of 20% of the gross profits you derive from the use of Project Gutenberg™ works calculated using the method you already use to calculate your applicable taxes. The fee is owed to the owner of the Project Gutenberg™ trademark, but he has agreed to donate royalties under this paragraph to the Project Gutenberg Literary Archive Foundation. Royalty payments must be paid within 60 days following each date on which you prepare (or are legally required to prepare) your periodic tax returns. Royalty payments should be clearly marked as such and sent to the Project Gutenberg Literary Archive Foundation at the address specified in Section 4, “Information about donations to the Project Gutenberg Literary Archive Foundation.”
• You provide a full refund of any money paid by a user who notifies you in writing (or by e-mail) within 30 days of receipt that s/he does not agree to the terms of the full Project Gutenberg™ License. You must require such a user to return or destroy all copies of the works possessed in a physical medium and discontinue all use of and all access to other copies of Project Gutenberg™ works.
• You provide, in accordance with paragraph 1.F.3, a full refund of any money paid for a work or a replacement copy, if a defect in the electronic work is discovered and reported to you within 90 days of receipt of the work.
• You comply with all other terms of this agreement for free distribution of Project Gutenberg™ works.

1.E.9. If you wish to charge a fee or distribute a Project Gutenberg™ electronic work or group of works on different terms than are set forth in this agreement, you must obtain permission in writing from the Project Gutenberg Literary Archive Foundation, the manager of the Project Gutenberg™ trademark. Contact the Foundation as set forth in Section 3 below.

1.F.

1.F.1. Project Gutenberg volunteers and employees expend considerable effort to identify, do copyright research on, transcribe and proofread works not protected by U.S. copyright law in creating the Project Gutenberg™ collection. Despite these efforts, Project Gutenberg™ electronic works, and the medium on which they may be stored, may contain “Defects,” such as, but not limited to, incomplete, inaccurate or corrupt data, transcription errors, a copyright or other intellectual property infringement, a defective or damaged disk or other medium, a computer virus, or computer codes that damage or cannot be read by your equipment.

1.F.2. LIMITED WARRANTY, DISCLAIMER OF DAMAGES - Except for the “Right of Replacement or Refund” described in paragraph 1.F.3, the Project Gutenberg Literary Archive Foundation, the owner of the Project Gutenberg™ trademark, and any other party distributing a Project Gutenberg™ electronic work under this agreement, disclaim all liability to you for damages, costs and expenses, including legal fees. YOU AGREE THAT YOU HAVE NO REMEDIES FOR NEGLIGENCE, STRICT LIABILITY, BREACH OF WARRANTY OR BREACH OF CONTRACT EXCEPT THOSE PROVIDED IN PARAGRAPH 1.F.3. YOU AGREE THAT THE FOUNDATION, THE TRADEMARK OWNER, AND ANY DISTRIBUTOR UNDER THIS AGREEMENT WILL NOT BE LIABLE TO YOU FOR ACTUAL, DIRECT, INDIRECT, CONSEQUENTIAL, PUNITIVE OR INCIDENTAL DAMAGES EVEN IF YOU GIVE NOTICE OF THE POSSIBILITY OF SUCH DAMAGE.

1.F.3. LIMITED RIGHT OF REPLACEMENT OR REFUND - If you discover a defect in this electronic work within 90 days of receiving it, you can receive a refund of the money (if any) you paid for it by sending a written explanation to the person you received the work from. If you received the work on a physical medium, you must return the medium with your written explanation. The person or entity that provided you with the defective work may elect to provide a replacement copy in lieu of a refund. If you received the work electronically, the person or entity providing it to you may choose to give you a second opportunity to receive the work electronically in lieu of a refund. If the second copy is also defective, you may demand a refund in writing without further opportunities to fix the problem.

1.F.4. Except for the limited right of replacement or refund set forth in paragraph 1.F.3, this work is provided to you ‘AS-IS’, WITH NO OTHER WARRANTIES OF ANY KIND, EXPRESS OR IMPLIED, INCLUDING BUT NOT LIMITED TO WARRANTIES OF MERCHANTABILITY OR FITNESS FOR ANY PURPOSE.

1.F.5. Some states do not allow disclaimers of certain implied warranties or the exclusion or limitation of certain types of damages. If any disclaimer or limitation set forth in this agreement violates the law of the state applicable to this agreement, the agreement shall be interpreted to make the maximum disclaimer or limitation permitted by the applicable state law. The invalidity or unenforceability of any provision of this agreement shall not void the remaining provisions.

1.F.6. INDEMNITY - You agree to indemnify and hold the Foundation, the trademark owner, any agent or employee of the Foundation, anyone providing copies of Project Gutenberg™ electronic works in accordance with this agreement, and any volunteers associated with the production, promotion and distribution of Project Gutenberg™ electronic works, harmless from all liability, costs and expenses, including legal fees, that arise directly or indirectly from any of the following which you do or cause to occur: (a) distribution of this or any Project Gutenberg™ work, (b) alteration, modification, or additions or deletions to any Project Gutenberg™ work, and (c) any Defect you cause.

Section 2. Information about the Mission of Project Gutenberg™

Project Gutenberg™ is synonymous with the free distribution of electronic works in formats readable by the widest variety of computers including obsolete, old, middle-aged and new computers. It exists because of the efforts of hundreds of volunteers and donations from people in all walks of life.

Volunteers and financial support to provide volunteers with the assistance they need are critical to reaching Project Gutenberg™’s goals and ensuring that the Project Gutenberg™ collection will remain freely available for generations to come. In 2001, the Project Gutenberg Literary Archive Foundation was created to provide a secure and permanent future for Project Gutenberg™ and future generations. To learn more about the Project Gutenberg Literary Archive Foundation and how your efforts and donations can help, see Sections 3 and 4 and the Foundation information page at www.gutenberg.org.

Section 3. Information about the Project Gutenberg Literary Archive Foundation

The Project Gutenberg Literary Archive Foundation is a non-profit 501(c)(3) educational corporation organized under the laws of the state of Mississippi and granted tax exempt status by the Internal Revenue Service. The Foundation’s EIN or federal tax identification number is 64-6221541. Contributions to the Project Gutenberg Literary Archive Foundation are tax deductible to the full extent permitted by U.S. federal laws and your state’s laws.

The Foundation’s business office is located at 809 North 1500 West, Salt Lake City, UT 84116, (801) 596-1887. Email contact links and up to date contact information can be found at the Foundation’s website and official page at www.gutenberg.org/contact

Section 4. Information about Donations to the Project Gutenberg Literary Archive Foundation

Project Gutenberg™ depends upon and cannot survive without widespread public support and donations to carry out its mission of increasing the number of public domain and licensed works that can be freely distributed in machine-readable form accessible by the widest array of equipment including outdated equipment. Many small donations ($1 to $5,000) are particularly important to maintaining tax exempt status with the IRS.

The Foundation is committed to complying with the laws regulating charities and charitable donations in all 50 states of the United States. Compliance requirements are not uniform and it takes a considerable effort, much paperwork and many fees to meet and keep up with these requirements. We do not solicit donations in locations where we have not received written confirmation of compliance. To SEND DONATIONS or determine the status of compliance for any particular state visit www.gutenberg.org/donate.

While we cannot and do not solicit contributions from states where we have not met the solicitation requirements, we know of no prohibition against accepting unsolicited donations from donors in such states who approach us with offers to donate.

International donations are gratefully accepted, but we cannot make any statements concerning tax treatment of donations received from outside the United States. U.S. laws alone swamp our small staff.

Please check the Project Gutenberg web pages for current donation methods and addresses. Donations are accepted in a number of other ways including checks, online payments and credit card donations. To donate, please visit: www.gutenberg.org/donate.

Section 5. General Information About Project Gutenberg™ electronic works

Professor Michael S. Hart was the originator of the Project Gutenberg™ concept of a library of electronic works that could be freely shared with anyone. For forty years, he produced and distributed Project Gutenberg™ eBooks with only a loose network of volunteer support.

Project Gutenberg™ eBooks are often created from several printed editions, all of which are confirmed as not protected by copyright in the U.S. unless a copyright notice is included. Thus, we do not necessarily keep eBooks in compliance with any particular paper edition.

Most people start at our website which has the main PG search facility: www.gutenberg.org.

This website includes information about Project Gutenberg™, including how to make donations to the Project Gutenberg Literary Archive Foundation, how to help produce our new eBooks, and how to subscribe to our email newsletter to hear about new eBooks.

The Project Gutenberg eBook of Andrónica

Acte primer

Escena primera

Escena II

Escena III

Escena IV

Escena V

Escena VI

Escena VII

Escena VIII

Escena IX

Escena X

Escena XI

Acte segon

Quadro primer

Escena primera

Escena II

Escena III

Escena IV

Escena V

Escena VI

Quadro segon

Escena primera

Escena II

Escena III

Escena IV

Escena V

Escena VI

Escena VII

Escena VIII

Acte tercer

Escena primera

Escena II

Escena III

Escena IV

Escena V

Escena VI

Escena VII

Escena VIII

Escena IX

THE FULL PROJECT GUTENBERG LICENSE